Número 19

http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
19 Any 3
15 de febrer de 2009
Publicació independent d’informació i opinió

Festa Major: amb ganes
Com algú va comentar a la sortida, l’acte convocat pel Punt de Trobada el passat dia 19 de
gener era força insòlit: els representants dels grups polítics de la vila, reunits fora de les
èpoques electorals, per parlar de temes ciutadans més enllà de l’àmbit oficial i institucio-
nal, i per parlar-ne no només entre ells, sinó amb la gent que va voler participar-hi. Una
bona experiència, encara que petita, d’acostament de la política i dels polítics a la ciutada-
nia, de la qual val la pena felicitar-se’n. L’acte era, tal com havíem anunciat al darrer nú-
mero de la revista, una taula rodona per reflexionar sobre el que caldria fer per aconseguir
una Festa Major amb més personalitat.
A la pàgina següent trobareu un resum del que allà es va parlar. Aquí, en primer lloc,
voldríem manifestar el nostre reconeixement per l’interès amb què tots els grups es van
prendre la proposta que els vam fer des de la revista per participar-hi. I en segon lloc,
ressaltar les ganes que tothom –tant els representants polítics com el públic assistent– va
mostrar perquè la nostra Festa Major (la del 8 de setembre, que és la principal, però també
la del 20 de gener) pugui ser cada cop més un moment aglutinador de la vida ciutadana,
que refermi la nostra identitat i empenyi la consciència col·lectiva per part de tots, inde-
pendentment de l’origen o la manera de pensar.
Hi ha feina a fer, sens dubte. Com es va dir, el Consell de Cultura és el lloc adequat per
empènyer la participació en aquest objectiu, i caldrà que s’hi faci tot l’esforç perquè aques-
ta participació sigui ben activa. Per part de la redacció del Punt de Trobada, volem dir que
continuarem treballant en aquest tema, juntament amb altres entitats viladecanenques
que ens han manifestat ja les seves ganes de fer-ho.

Sumari Equip de redacció
Anna Besora

2 Festa Major: el debat és obert. Josep Ginjaume
M. Carmen Castellano
Maria Comas
3 Tast Musical. CEIP Miquel Martí i Pol Encarnació Garcia
4 L’ ajuntament recupera una joia arquitectònica. Cristian Josep Ginjaume
Guillamón Josep Lligadas
Víctor J. Martínez
5 Cultura, moneda de canvi en època de crisi. Bàrbara Lligadas Miguel de la Rubia
6 Cap a mar, estiu i hivern. Mercè Solé Mercè Solé

6 Benvinguts a l’escola! Mercè Solé La distribució d’aquest butlletí es fa
per correu electrònic. Si no desit-
7 On és la llei d’educació de Catalunya? Pepi Venegas geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
8 Allò que el vent s’endugué Mari Carmen Castellano em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
11 Per Sant Sebastià, Medalles d’Honor. Josep Lligadas
Si voleu enviar articles per publi-
11 La plaça de l’Alba-rosa. Maria Comas car, tingueu en compte que han
d’anar signats i no sobrepassar
12 La vaga de la Roca (els orígens). Víctor J. Martínez les 40 ratlles o les 600 paraules.
13 Tot per nou segons per quilòmetre. Miguel de la Rubia El nostre correu electrònic:
14 Caravana solidaria. Rosa Mercader puntviladecans@telefonica.net

15 No passaran. Víctor J. Martínez El nostre bloc:
http://puntviladecans.blogspot.com
16 Les nostres entitats: Fundació Cultural Espejo

Festa Major: el debat és obert

A
l Punt de Trobada estem proposar reapro-
gratament satisfets per fitar el ball de la
l’acte que, en el marc Tornaboda, re-
de la Festa Major d’hi- cuperant també
vern, vàrem organitzar el passat l’antiga guerra
19 de gener a la Torre del Baró i de verdures en-
que va aplegar els portaveus dels tre el bàndol de
grups polítics municipals en una Viladecans i el
mateixa taula rodona per debatre de Gavà (no cal
sobre el model de la nostra Festa patir, sembla que
Major. Presentada i moderada per la iniciativa no
Maria Comas i Josep Lligadas, la prosperarà). necessitat de dotar de més pres-
taula rodona va comptar amb la Per la seva banda, Convergència i tigi institucional el pregó i fer-ne
presència de Maria Salmerón pel Unió lamentava que la Festa Ma- un moment potent i aglutinador,
PSC, Carles Lozano per CiU, Ser- jor d’hivern fos dia laborable des els beneficis que comportaria una
gio García pel PP, José Luis Ati- de fa ben poc i animava els cen- major combinació de tradició i
enza per ICV-EUiA, Joan Bonich tres educatius a fer activitats de modernitat, la manca d’actes cen-
per Esquerra, i David Chacón per difusió entre la població més jove. trals que uneixin el conjunt de la
Ciutadans. Finalment, el Partit dels Socialis- ciutat, ja que actualment l’oferta
És engrescador comprovar com tes va defensar sense complexos està molt segmentada en funció
–malgrat la disparitat d’opinions– l’actual model. En va destacar de l’edat dels possibles interes-
tothom coincidia en el fet que hi l’èxit de participació, amb actes sats, i la possibilitat d’aprofitar
ha punts a millorar. Per alguns massius i un ambient de “diver- més la Festa Major d’hivern per
(els de l’oposició) bastants, per sió col·lectiva”. Va justificar la a actes de les entitats, com ara les
altres (els del govern) no tants. ubicació dels concerts amb més corals, ja que la d’estiu cau molt a
Heus aquí, un cop més, la dico- públic al nou Parc de la Marina, començament de curs i costa més
tomia que separa els que tenen la entre d’altres per evitar molèsties de convocar i moure la gent.
paella pel mànec i els que aspiren als veïns del centre, i només va re- I a partir d’ara, què? Si el Consell
a aconseguir-la algun dia. Però, conèixer un possible error: no sa- de Cultura és obert a tothom i pot
sigui com sigui, vàrem constatar ber comunicar totes les activitats encabir aquest tipus de propostes,
com el nostre punt de partida era que es duen a terme. Pel principal potser abans de començar caldria
encertat: a la nostra Festa Major li grup del govern, amb majoria ab- difondre’l de forma efectiva i po-
fa falta una empenta, aquell valor soluta al consistori, no val emmi- tenciar la seva utilització per part
afegit, aquella identitat pròpia que rallar-se en el passat ni en d’altres de la societat. Perquè, almenys
trobem en moltes localitats catala- poblacions, alhora que fa una de- fins ara, tenim la sensació que gai-
nes, veritable focus d’atracció per fensa aferrissada de la Festa Ma- rebé no ha depassat el marc estric-
veïns i forans. jor de Viladecans perquè “és la tament polític i del que es tracta,
Una cinquantena llarga de perso- nostra festa, amb els seus defectes sobretot, és de potenciar la Festa
nes varen compartir amb nosaltres i les seves virtuts, però és la nos- Major des del teixit social. Aquesta
més d’una hora de debat. Un de- tra”. Des de la premissa que és di- va ser precisament una de les ide-
bat distès, desigual i bastant cons- fícil trobar una solució que agradi es que va impregnar tot el debat:
tructiu. Però anem a pams. Ciuta- tothom, els socialistes recorden la la Festa la fem entre tots, especial-
dans va demanar més activitats recent creació del Consell de Cul- ment a través del teixit associatiu,
“paganes” i intergeneracionals, tura com a espai obert a tothom i i en tot cas l’Ajuntament és qui hi
Esquerra va posar l’accent en do- idoni per canalitzar propostes de ha de donar suport. Viladecans
nar més suport a les entitats i en millora de forma consensuada. tindrà la Festa Major que vulgui
la necessitat de vehicular les pro- Notables i interessants també tenir. Nosaltres la volem gran i de
postes de millora a través del nou van ser les observacions sorgides qualitat, per això hi hem posat un
Consell de Cultura, Iniciativa-Es- del públic, com ara la d’aprofitar primer i humil gra de sorra. Espe-
querra Unida va animar a repen- la potencialitat de la Festa Major rem la vostra ajuda.
sar la Festa Major i a utilitzar-la per a integrar la població d’origen
Josep Ginjaume
per construir la identitat local de estranger que ha vingut a viure a
Viladecans, el Partit Popular va Viladecans en els últims anys, la

Viladecans, punt de trobada - Núm. 19 - Febrer 2009 2

Tast Musical
parat amb molta il·lusió i que es va poder represen-
tar al primer menjador de l’escola (ubicat en un dels
dos mòduls prefabricats en què estàvem situats).
Des d’aquell primer concert l’estructura i organit-
zació de l’espectacle s’han complicat cada cop més,
condicionada, sobretot, pel nombre d’alumnes que
s’incorpora cada curs. En aquests moments estem
per sobre dels 300 infants. Tot i aquest factor deter-
minant no volem renunciar als col·laboradors que
cada curs enriqueixen l’espectacle. Aquest curs, a
més, ens vam posar en contacte amb el Centre Ocu-
pacional Caviga per tal que ells també hi poguessin
prendre part.
Crear un espectacle que coincideix amb les dates na-
dalenques sense caure en els estereotips d’aquesta
època és complicat. El nostre no és un concert de
nadales. Cada curs es busca un fil argumental que
permeti que totes les peces tinguin una coherència
dins l’espectacle. Aquest curs, el fil argumental va

T
ast musical és el títol de l’espectacle que ser la cuina, els aliments. I a partir d’aquí es van
va servir per tancar el primer trimestre de articular totes les actuacions. És per això que el títol
l’escola Miquel Martí i Pol de Viladecans. Tast musical era tan representatiu. Fins i tot el pro-
La cita va ser el passat 17 de desembre a la grama del concert (en format de menú de restau-
sala gran de l’Àtrium i l’hora, les 3 de la tarda. rant) feia referència al tema. Cada classe de la nostra
Des del naixement de l’escola, ja fa 5 anys, la inten- escola (des de P3 a segon de primària) va preparar
ció d’aquest esdeveniment és doble, per un costat una cançó o una dansa. Alguna d’elles va ser amb
hi ha un objectiu pedagògic de caràcter curricular acompanyament musical d’alumnes de l’IES Torre
relatiu a l’àrea de música. Però, a més a més, des de Roja i de familiars dels alumnes que hi col·laboren
l’escola tenim la voluntat de fer partícips a diferents des dels primers concerts. A més, aquest any vo-
membres de la comunitat educativa que formen líem ampliar els col·laboradors i vam convidar els
part del nostre dia a dia i amb els qual tenim forts usuaris del Centre Ocupacional Caviga. La nostra
vincles. És el cas de l’IES Torre Roja, de la Coral intenció era començar a crear vincles amb aquest
de mares i pares de l’escola i, per primera vegada centre de la nostra ciutat. Sabíem que és un centre
aquest any, del Centre Ocupacional Caviga. que porta algun temps a Viladecans però que en co-
neixem ben poc. Així que convidar-los a participar
L’organització i planificació del concert és cada
va tenir un doble sentit: per un costat enriquir la
curs més complexa i suposa una inversió de temps
nostra carta i, a més, donar la oportunitat que els
i dedicació molt especial per part de totes les per-
usuaris d’aquest centre poguessin actuar i gaudir
sones que hi formem part. Però aquest concert és
d’un espectacle realitzat per persones ben diverses.
per nosaltres una activitat que forma part de la nos-
La valoració d’aquesta experiència va ser tan positi-
tra identitat i de la nostra història. El primer curs el
va que esperem poder enfortir aquesta relació mit-
vam fer només amb els 50 primers alumnes (tots de
jançant diferents activitats que ens apropin.
P3) juntament amb els primers pares i mares, que
van formar la Coral, i alguns col·laboradors de l’IES Equip docent
Torre Roja. Va ser un primer concert d’hivern pre- del CEIP Miquel Martí i Pol


L’ ajuntament recupera
una joia arquitectònica
amb el treball d’un taller
ocupacional local

D
es de fa poc, Vilade- l’antic càmping del toro bravo, un taller ocupacional impulsat
cans disposa d’un lito- cedits per AENA, es troba Ca la per l’ajuntament. Bàsicament un
ral accessible a tots el Pilar. Obra de l’arquitecte moder- taller ocupacional és un grup de
ciudatans i ciutadanes nista Josep Puig i Cadafalch, con- joves que estan aprenent un ofici
de la ciutat. Gràcies a que l’ajun- siderada pels experts en la matè- desenvolupant directament les
tament va obrir el camí del mar ria, com una joia arquitectònica tasques de la feina sota la super-
que comunica directament la ciu- per ser una varietat modernista, visió d’un expert.
tat amb el futur parc del litoral, no urbana, poc utilitzada a Cata- Crec que tot plegat és un encert
d’aproximadament 100 hectàrees lunya. Rep el nom de Ca la Pilar, per a la ciutat de Viladecans, ja
i una platja verge de 3 km d’ex- en honor a Pilar Moragues, que que ha fet que la ciutat surti en
tensió. En aquesta platja verge i va manar construir-la al 1917. diferents diaris de tirada nacional
gratuïta recuperada per l’ajun- Aquest valuós patrimoni arqui- i a més a més, els diners públics
tament, es meravellós passejar tectònic de la ciutat ha rebut el estan molt ben destinats ja que es
i banyar-se, personalment crec suport de l’ajuntament que ha recupera una patrimoni arquitec-
que val molt la pena. Estic segur decidit restaurar-la per als ciuda- tònic únic i a la vegada es forma
que no existeix un entorn litoral tans y ciutadanes de Viladecans, a joves de Viladecans.
així en cap municipi de la costa una restauració que compta amb Jo personalment seguiré de prop
daurada i molt menys en el Bar- un pressupost de 675.000 €. aquesta iniciativa, i ja tinc ganes
celonès. de que estigui acabada per visi-
Part d’aquesta restauració s’està
Integrada dintre d’aquest mera- portant a terme per joves de la tar-la amb la família.
vellós entorn i en els terrenys de ciutat de Viladecans mitjançant
Cristian Guillamón Rojo


només hi ha cultura o “ajuts socials”, i si apuges un
l’altre necessàriament ha de baixar. Els pressupos-
tos estan formats per moltes partides i en època de
crisi s’han d’analitzar molt intel·ligentment perquè
siguin els elements més superficials i/o menys pri-

Cultura, oritaris aquells que siguin posposats fins a èpoques
de vaques grasses. ¿Cal gastar-se 2.720.000 euros
en reconvertir el camp de futbol de la Torre Roja

moneda de canvi en camp de gespa artificial tenint en compte que, a
més a més, ja en tenim un a Viladecans?
Algú em pot dir que precisament això és el que s’ha

en època de crisi fet amb cultura, però és que per a mi la cultura és
un element molt important, i també en època de cri-
si. El festival Al Carrer, per exemple, és un element
cohesionador de la nostra ciutat, a banda d’una font
d’ingressos important per als nostres botiguers i

M
restauradors.
entre entitats com Punt de Trobada mi-
¿No seria més interessant no retallar el seu pressu-
ren de crear fòrums on poder debatre
post i fer-ne una millor difusió, per tal que la seva
sobre elements culturals importants
repercussió en l’economia local sigui superior i aju-
de la nostra ciutat, com ara són les
di els botiguers i restauradors a fer un bon inici de
dues festes majors –que ni tan sols tenen nom–,
temporada estival? Estic segura que molts de no-
l’Ajuntament es dedica a retallar o eliminar els pocs
saltres desitgem que arribi el primer cap de setma-
esdeveniments culturals públics de la ciutat.
na de juliol per tal de passar aquells quatre dies on
Aquests fets resten justificats per l’equip de Govern a Viladecans li canvia la cara i es converteix en un
amb motiu de la crisi i la necessitat de prioritzar al- escenari obert, on tothom es retroba amb amics, co-
tres partides. És evident que en època de crisi on hi neguts i saludats.
ha milers de famílies amb tots els membres a l’atur
Considero que la cultura és un element definitori
cal prioritzar tot el que fa referència a temes socials.
de la nostra essència com a humans, i per tant, és un
Ara bé, no podem permetre que es titlli de frivoli-
element irrenunciable. Per això crec que la cultura
tat el fet de defensar la cultura. Des del meu humil
no ha de ser moneda de canvi en època de crisi, i
punt de vist, considero que les partides socials i les
menys, en una ciutat com la nostra, on sovint “bri-
partides culturals no són dos únics vasos comuni-
lla per la seva absència”.
cants. M’explico, en els pressupostos municipals no
Bàrbara Lligadas


D Cap a mar, estiu i hivern
oncs això, que m’agra-
da passejar estiu i
hivern i per això no
puc entendre que un
camí obert fa pocs mesos estigui
ara abandonat d’aquesta mane-
ra. Tant si es diu “del Mar” com
“de les Filipines” mereix un altre
tracte.
Mercè Solé

Benvinguts a l’escola!

E
n resposta a la convocatòria de Càritas teix a prendre part en la dinàmica escolar, per
una trentena de persones va participar desconeixement, per manca de costum, perquè
el passat dia 13 de gener a la Montser- treballen moltes hores, perquè no coneixen bé la
ratina en una xerrada sobre l’escola. llengua...
Hi havia homes (aquesta rara avis en reunions La convocatòria s’havia fet només a partir d’un
escolars!) i dones de la República Dominicana, fulletó enviat a les 200 persones que han passat
Hondures, Equador, Bolívia, Romania i, sobre- els darrers dos anys per la borsa de treball de
tot, del Marroc. Es tractava de persones d’edats Càritas i a partir de les activitats d’aprenentatge
i de situacions molt diverses: un parell d’ado- de la llengua amb dones estrangeres.
lescents marroquines que es plantejaven si con-
Per cert, va quedar clar que, malgrat totes les de-
tinuar un cop acabat l’ESO, dones que volien fer
claracions polítiques dels partits sobre la neces-
informàtica, lamentacions generals per les llis-
sitat de la integració dels immigrants, les escoles
tes d’espera per aprendre les nostres llengües,
d’adults i el servei local de català estan col·lapsats
mares que plantejaven interrogants al català...
i a més a més no són prou flexibles, des del meu
La Maria Bargalló, mestra amb experiència i punt de vista, per donar resposta a les necessi-
actualment inspectora d’ensenyament al Baix tats d’una gent que té responsabilitats familiars i
Llobregat, va explicar fil per randa com funci- feines amb horaris molt inestables. També farien
ona una escola, insistint en la necessària impli- falta més accions com la de Càritas, d’acollida,
cació dels pares, i va intentar donar resposta a de “pont” amb els serveis públics.
totes les qüestions que es van plantejar. Malgrat
En fi, molta feina per fer. Però anem avançant
un cert caos degut a la diversitat de públic i de
amb petites passes.
plantejaments, es va crear un clima de confian-
ça i de proximitat que va facilitar la participació Mercè Solé
per part d’un públic que de vegades es resis-


On és la llei d’educació
de Catalunya?
nitat educativa i dels professio- Pacte Nacional per a l’Educació
nals de l’educació, a Catalunya en el seu moment.
encara hi ha una realitat educa- No hem d’oblidar que el consens
tiva que arrossega molts dèficits social és imprescindible per fer
històrics. una llei necessària per a superar
Va ser a partir del primer acord el sistema educatiu dual en què
de govern d’esquerres l’any 2003 ens movem, una llei que doni im-
que es va començar a fer un es- puls a l’escola pública com a eix
forç estratègic per satisfer les de- que vertebri i asseguri el dret a
mandes que ha de cobrir el nos- l’educació a Catalunya. Ha de ser
tre sistema educatiu: es va signar una llei que valori la importància
el Pacte Nacional per l’Educació del paper que té la iniciativa so-
com a primera actuació en polí- cial, que aposti per l’educació al
tica educativa. El pacte establia llarg de la vida, la participació de
acords sobre les obligacions del les famílies i l’extensió dels drets

E
Govern, amb compromisos eco- educatius, que ajudi a definir el
ducació, del llatí “edu-
nòmics per a la millora de les paper dels ajuntaments com a
cere” que vol dir guiar,
condicions de treball del profes- administració educativa i que ga-
conduir i “educare”
sorat, inversió per a la gratuïtat ranteixi la inversió necessària en
que vol dir formar, ins-
i l’extensió de les activitats més educació. Tot això en compliment
truir; totes definicions que ens
enllà de l’horari lectiu, entre d’al- de l’acord del primer govern ca-
porten a valorar la importància
tres. Aquest pacte va representar talanista i d’esquerres signat el 14
de l’educació com un dels factors
una de les principals fites secto- de desembre de 2003 que deia:
fonamentals de la cohesió social,
rials i polítiques del Govern tri- “L’educació pública és l’eix ver-
donat que amb una bona educa-
partit. És quan s’inicia el procés tebrador del conjunt del sistema
ció (guia i instrucció) tenim con-
d’elaboració de la primera Llei educatiu català i cal garantir que
vivència, diversitat, respecte, to-
d’Educació de Catalunya i es pugui acomplir la seva funció
lerància, igualtat... que és el que
presenta el Document de Bases el social i el seu caràcter universal,
volem tenir als nostres carrers i a
novembre de 2007, quan comen- públic, gratuït, laic, democràtic,
les nostres escoles.
ça el desencant. El document va coeducatiu, científic, integrador i
Però, 28 anys desprès del resta- ser clarament contestat (vaga del compensador de les desigualtats.
bliment de la Generalitat de Ca- 14 de febrer) i, fruit de la pressió En aquest sentit, és imprescindi-
talunya, el país no té encara una política, de la comunitat educa- ble implicar la societat i la ciu-
“guia”, una Llei d’educació que tiva i de la mobilització sindical tadania en l’educació, essent la
construeixi i defineixi quin és el unitària es va aconseguir elimi- participació un valor i alhora un
model que ha de seguir la comu- nar els elements més polèmics instrument clau de desenvolupa-
nitat educativa. del document (especialment la ment social.”
Durant molts anys les escoles i supressió de la possibilitat de la Per això, em pregunto on és
instituts, amb els professionals gestió indirecta d’escoles i insti- aquesta llei que resolgui els dè-
que hi treballen, s’han anat fent el tuts públics). Tot i així, en aquests ficits d’ahir, les demandes que
seu propi model, segons els can- moments, aquest projecte de llei tenim avui i assumeixi els reptes
vis legals que l’administració de continua sense tenir el consens de futur fent possible l’equitat,
l’estat ha anat proposant. Però, polític, ni el de la comunitat edu- la cohesió social i la qualitat en
malgrat els esforços de la comu- cativa, com sí que va tenir-ho el l’educació.
Pepi Venegas


Allò que el vent s’endugué

E
l passat 24 de gener una destrossar la pineda de la zona de la rambla els bombers tallaven
meteorologia extrema de barbacoes al Parc de la Torre un carrer en què hi havia una ca-
va castigar d’una ma- Roja, va arrencar part del tancat seta metàl·lica penjant d’un àtic
nera inusitada el nostre de les obres del Camp de Futbol d’un edifici de vivendes. Ningú
país, la nostra comarca i la nos- de la Torre Roja, va afectar l’edi- no es podia imaginar la violèn-
tra població. Tràgiques conse- fici de la piscina municipal i van cia amb què el vent ens afectaria,
qüències es van fer paleses a la caure multitud d’arbres dels vol- però la veritat és que podria haver
veïna vila de Sant Boi amb vícti- tants. El que el vent es va endur, estat molt pitjor veient el que que-
mes humanes. van ser part dels meus records no ia al davant nostre. De vegades
A la nostra població els forts solament d’aquesta històrica pi- les condicions metereológiques
vents van arrasar moltes parts neda, sinó també altres arbres del ens superen i fer “chiringuitos”
d’edificacions, arbres de grans di- Jardí Municipal, el nostre “Par- a les terrasses del edificis o posar
mensions, senyalitzacions i con- que de los pajaritos”. A curt ter- afegits a les façanes pot ser una
tenidors (els grans eren canviats mini aquests parcs s’arreglaran, irresponsabilitat que en aquests
de lloc o bolcats i els petits corri- però aquells vells i grans pins ja casos poden tenir conseqüències
en per tot arreu). Tota la nostra no hi seran. irreparables. Els éssers humans
ciutat va estar afectada de mane- A mesura que passaves pels car- ens creiem que ho podem tenir tot
ra similar, però jo vaig poder ob- rers podies contemplar com vo- controlat, però ens oblidem de la
servar la zona de Torre Roja i va laven trossos d’uralites, planxes força destructiva que, de vegades,
quedar molt afectada, ja que va metàl·liques i fins i tot, al costat pot demostrar la natura.
Mari Carmen Castellano


Per Sant La plaça
Sebastià, de l’Alba-rosa
Medalles
d’Honor de
Viladecans

A
quest any, la Festa Major d’hivern
del 20 de gener ha vist disminuït
el seu relleu en deixar de ser festa
laboral, a causa de la dificultat que
significava per a molta gent que treballa fora
de la ciutat compaginar el seu treball amb la
festa escolar dels fills i altres incompatibili-
tats semblants. La decisió és certament dis-
cutible, però en tot cas el que voldria dir aquí
és que ha anat acompanyada d’una iniciativa

E
que sí que serveix per donar relleu a la festa, i l passat 18 de gener es va inaugurar la re-
fer que tingui aquell to d’identitat ciutadana modelació de la plaça de l’Alba-rosa, des-
de què tants cops hem parlat. prés de moltes peticions a l’Ajuntament
Em refereixo a la concessió de les Medalles de Viladecans que van començar a princi-
d’Honor de la ciutat, que aquest primer cop pis del 2006. Jo em sento molt satisfeta que s’hagi
han recaigut en Manuel Tosca, a títol pòstum, aconseguit, ja que va ser una lluita de les diverses
per la seva obra literària i la seva activitat cí- juntes de l’Associació de Veïns de l’Alba-rosa que
vica en el món de la cultura, i en Celestino ara s’ha materialitzat.
Bravo, per la tasca desenvolupada des de la Desitgem, però, que això sigui només el principi
seva parròquia a nivell social i de defensa per a la millora del nostre barri, que tingui una
dels treballadors en els temps de la dictadura continuació en la resta de les reivindicacions que
i la transició. hem fet en tots aquests anys, algunes de les quals
És bona iniciativa, donar valor a les persones ja s’han publicat en la nostra revista Punt de Troba-
i les coses valuoses que tenim a Viladecans. da.
La Festa Major és sens dubte un bon moment Com ja és sabut, en el nostre barri tenim moltes
per fer-ho. Caldrà continuar per aquest camí. barreres arquitectòniques, voreres ocupades pels
Josep Lligadas Vendrell serveis de llum i telefonia, i fanals que a més estan
en molt mal estat de conservació, amb l’agreujant
que les voreres són molt estretes. Som conscients
que arreglar tot això és molt més complex que re-
modelar la plaça, però algun dia caldrà fer-ho rea-
litat, amb la voluntat de tots els qui en són respon-
sables.
Quan s’aconsegueixi poder transitar pel nostre
barri en condicions, els que hi hem estat lluitant
tant de temps ens sentirem molt orgullosos d’ha-
ver-ho aconseguit.
Maria Comas Oriol


La vaga de la Roca (els orígens)
“¿Qué se gana con esta huelga? No se gana nada material. Se gana el orgullo y la dig-
nidad y eso se lo podremos decir a nuestros hijos: ‘Tu padre arriesgó toda la seguridad
de su familia por un puesto de trabajo y unos compañeros despedidos, y eso no se puede
pagar”

A
questa frase que podem trobar en un casset a l’Arxiu Nacio-
nal de Catalunya, com molt bé deia l’historiador Albert Alon-
so resumiria l’esperit de la gran vaga de la Companyia de
Radiadores Roca que va produir-se durant 95 dies entre el
mes de novembre de 1976 i febrer de 1977.
Va ser un procés llarg, ple d’assemblees, actes de solidaritat, enfronta-
ments amb les forces de seguretat...
La vaga de 1976 venia precedida de reivindicacions anteriors que comen-
çaren sobretot al 1969 i s’anirien repetint fins el mateix 1976, quan es van
fer més evidents les divisions entre els propis treballadors.
Aquesta divisió afectaria els sindicats que en aquells dies començaven
a ser majoritaris. Amb diferents postures sobre com afrontar el conflicte
s’anirien allunyant de les protestes deixant-la
en mans de l’Assemblea de Treballadors de la
fàbrica.
Al juny de 1976 van tenir lloc les eleccions
de l’Assemblea per escollir els representants
sindicals. Van sorgir 43 elegits que comença-
ren a treballar per acabar amb el sistema de
representació existent que estava liderat pels
delegats del sindicat d’origen franquista de la
CNS, als quals obligaren a dimitir al setembre
del mateix any.
Un cop establerts els representants de l’As-
semblea com els únics amb potestat per nego-
ciar les condicions amb els patrons s’iniciaren
les reunions per acordar una solució digna i
decidir qui serien els delegats que assistirien a
defensar les decisions presses.
Després de no poques dificultats l’empresa
acceptà les reunions amb els delegats de l’As-
semblea que començaren el 4 d’octubre de
1976 .
En aquest context és va començar a gestar un
dels esdeveniments més importants del movi-
ment obrer a la nostra ciutat. Uns dies que van
situar la nostra ciutat al capdavant de la lluita
de classes. Van ser dies de lluita, d’enfronta-
ments, però també de solidaritat i companye-
risme. No van ser dies de revolta, foren dies
de resistència.
Víctor J. Martínez


Tot per nou segons per quilòmetre

S
embla que els termes de
velocitat màxima i velo-
citat variable que aquest
dies són a la boca de molts
siguin trets d’una classe de física.
Potser en aquesta classe ens diri-
en també que el cabreig de molta
gent es directament proporcio-
nal als bons resultats obtinguts.
El cert és que dies enrere, quan
vaig fer ús de la C-32, vaig veure
un panells lluminosos que indi-
caven una velocitat màxima de
80 km per hora. Tant a l’anada
com a la tornada hores després el professor Nino Künzli reduiria una important entitat automobi-
la indicació era la mateixa. Eren, aproximadament en un miler els lística, el RACC, que estava en
sense dubte, els polèmics panells morts anuals, la congestió del contra de la mesura de la reduc-
de la velocitat variable a la nos- trànsit a l’Àrea Metropolitana i ció fixa i ara veu com es fa reali-
tra Àrea Metropolitana. Els que els accidents feia necessari la pre- tat la velocitat variable que havi-
encara no havien digerit la re- sa de decisions per endreçar tota en proposat en primer moment.
ducció als 80 km/h, ara ja tenen aquesta problemàtica. Però encara no reconeix que els
un nou front obert. Suposo que resultats de l’aplicació de la pri-
Sense dubte els resultats indiquen
la limitació variable no variarà mera reducció de velocitat els
que algú s’està equivocant. Podri-
com sortia al programa d’humor han tret la raó.
en ser els proposants d’aquestes
Polònia, en funció de la boleta
mesures, ja que només han acon- Jo com a conductor em quedo
que s’extregui d’un bombo de
seguit reduir els contaminants, amb aquestes mesures, encara
sorteig. El problema potser és
reduir significativament els acci- que jo abans tampoc és que cor-
que algú encara s’ho creurà.
dents mortals i reduir la conges- regués molt més. Crec que la pèr-
Unes mesures que semblen ser tió, ja que la velocitat mitjana a dua de temps és menys impor-
les responsables de molts dels les hores punta ha augmentat (en tant que el guany col·lectiu que
nostres mals. I és que alguns ter- el cas de la tarda s’ha passat de 40 suposa.
tulians, com la Rahola, o alguns a 60 km/h). Aquí podeu compro- Crec que alguns governants d’al-
polítics que ni s’han mirat els es- var els resultats dels sis primers tres llocs de fora de Catalunya
tudis fets sobre resultats per tenir mesos d’aplicació, que pretenen també ho comencen a tenir clar,
una opinió sobre el tema, utilit- confirmar aquestes afirmaci- ja que sembla que en un futur
zen una bel·ligerància exagerada ons: http://www20.gencat.cat/ proper podrien aplicar a la zona
en contra d’aquestes mesures i les docs/Sala%20de%20Premsa/ metropolitana de Madrid i potser
persones que les han proposat. Documents/Arxius/mah_prem- en algunes altres ciutats algunes
Aquests personatges ja podri- sa.notaPremsa.67.80kmh1222448 limitacions de velocitat semblant
en enfocar el seus canons sobre 013179.pdf a la nostra.
problemàtiques com els nous i
O bé, podrien estar equivocats En fi, es tracta de començar a tre-
qüestionables ERE proposats per
aquells que les critiquen i les ballar per aconseguir un trànsit
Roca i altres empreses que poden
qüestionen per uns retards d’uns que respongui a les necessitats
afectar negativament milers de
nou segons per quilòmetre recor- del segle XXI.
treballadors.
regut, que es el retard provocat
Per altra part la necessitat de re- per la diferència de velocitat. Un Miguel de la Rubia
duir la contaminació que segons dels detractors dels 80 km/h és


Caravana solidaria

E
l 15 de marzo se dará un espectáculo, donde la entrada
por cerrada la caravana era uno de los productos para la
solidaria con destino a Caravana. Fue un éxito tanto en
los Campos de Refugia- productos como en espectáculo,
dos Saharauis en Tindouf (Arge- desde aquí damos las gracias a
lia), para la recogida de los pro- todos los artistas que colaboraron
ductos. Es un proyecto solidario por nuestra causa y sobre todo a
que además de dar a conocer la su presidenta Josefa.
situación del pueblo saharaui es
Desde el día 17 de febrero al 5
para recoger gel, champú, y pas-
de marzo exposición en el Pablo
tillas de jabón.
Picaso con motivo del 27 aniver-
Es un proyecto que es gestionado sario de la República Árabe Sa-
a nivel de Cataluña por la Asocia- haraui Democrática y el día 16
ción Catalana Amigos del Pueblo de marzo a las 19 h. pase de la
Saharaui (ACAPS) que cuenta película Tuizza, “Entre mujeres”,
con el apoyo de la Delegación del galardonada con varios premios.
Frente Polisario en Cataluña y Tuizza es la historia de unas mu-
que en Viladecans está represen- jeres que hicieron habitable una
tado por Viladecans pel Sàhara y de las zonas más inhóspitas del
tiene su sede en el Auditorio Pa- planeta, que hasta el momen-
blo Picaso, Pasaje San Ramón 2, to no había sido habitada por la
donde se puede llevar alguno de dureza de su clima. Se le conoce
estos productos. como la Hamada, desierto de los
El día 13 de diciembre pasado a desiertos.
las 18,30 horas, en el Pablo Pica- Estáis invitados.
so, Raíces de Andalucía nos hizo
Rosa Mercader


No passaran

“M
alos tiempos para la lírica”, Les vagues a Anglaterra defensant el treball per als
així deia la tornada d’una can- autòctons, frases de terroristes mediàtics que, se-
çó del grup Golpes Bajos, que gurament després d’haver consumit una bona dosi
va assolir cert renom en el mo- d’estupefaents, surten autoproclamant-se herois
viment conegut com a movida madrileña de finals del país en programes de premsa groga creient-se
dels anys 70 i principi dels 80. preparats per a tractar els problemes de la societat
Avui el substantiu lírica aniria seguit de molts al- (cinc minuts després de haver parlat de qui ha de
tres, no tan sols del món de la cultura. Aquest no és sortir de Gran Hermano), llancen frases reclamant
un bon moment en l’aspecte econòmic, laboral... un món ordenat on cadascú torni al seu país.
Hi ha, però, qui en aquests dies especialment difí- Aquest és el seu moment i provaran de trobar el seu
cils encara en poden treure un pessic i aprofiten per racó i contaminar tots aquells que puguin amb les
deixar-se veure més del que és habitual. seves doctrines populistes i demagògiques. Els par-
tits de l’extrema dreta que en el seu dia triomfaren
Darrerament ens hem pogut tornar a trobar símbols
a Àustria i que darrerament han assolit uns bons re-
pintats a les parets i terra que molts començàvem a
sultats a Israel comencen a ressorgir a casa nostra.
creure ja oblidats.
És molt probable que no tornin a tenir la força d’an-
A la avinguda Fleming, entre d’altres, han aparegut
tany però aquells que creiem en la democràcia, la
creus gammades, alguna creu cèltica... signes total-
llibertat i en les persones hem de tenir clar que anys
ment anacrònics que podrien passar desapercebuts
enrere van ser-hi presents però que aquest cop, po-
si no fos perquè últimament ja comencen a ser mol-
dem assegurar que NO PASSARAN.
tes les informacions que ens arriben sobre el rebuig
als immigrants. Víctor J. Martínez


les nostres entitats

Fundació Cultural Espejo

F
undació Cultural Espejo és una en- poder comptar amb Elsa López, directora de
titat privada, sense ànim de lucre. la Fundació Antonio Gala.
Aquesta iniciativa, sorgida de Diego Al llarg d’aquests cinc anys d’existència,
Fernández (president), arropada pels Fundació Espejo ha posat en joc totes les
seus familiars més propers i el suport incon- seves forces per portar a terme el seu objec-
dicional de José Luis Bravo (secreta- tiu funda- cional: “elevar la cultura al seu
ri) és legalment constituïda el màxim exponent i situar Vi-
novembre del 2002. Per aque- ladecans a l’epicentre cultural
lles dates, Diego i José Luis es de Catalunya i de l’Estat Es-
llencen, literalment, a la sor- panyol. En aquesta feina de fo-
ra, plens d’il·lusió i carregats mentar la cultura i reconèixer
d’un ambiciós projecte socio- els mèrits de les persones, en
cultural per dedicar a la ciutat especial dels nostres conciuta-
de Viladecans, desconeixedors dans, cal insistir en dues senzi-
de que no era precisament “un lles activitats:
camí de roses” la feina que a) Concurs de caricatures i di-
havien començat a realitzar. buix infantil. Es realitza durant
Aquestes inquietuds ja havien la Trobada d’Entitats a la Fira de
produït el seu primer fruit a prin- Sant Isidre i premia els guanya-
cipis dels anys 80, al Bar Armonía dors amb beques per a classes de
de Viladecans, situat al número 16 dibuix i pintutra.
de l’avinguda de Can Batllori. En b) Trobada de poetes de Viladecans,
aquest establiment, regentat pels ger- Gavà, Sant Boi i Castelldefels. Se cele-
mans Bravo Ayuso, un grup de joves bra a finals de novembre i té per objec-
implicats amb la cultura i la societat, en- tiu retre homenatge a un poeta o poetessa
tre els quals es trobaven Diego i José Luis, de Viladecans i a una entitat de compro-
van decidir fundar una pionera i dinàmica mís social amb els habitants de la nostra
associació cultural-recreativa. Entre les seves ciutat.
múltiples activitats es poden destacar els con-
És d’aquesta manera com fem possible que es
cursos d’escacs, disco-fòrums i el grup de teatre
realitzi any rere any el nostre clar i senzill
que va representar el musical “Evita” al Cen-
lema: “El sentir de la persona s’expressa
tre Parroquial de Viladecans i al Teatre
plasmant-lo”.
Maragall de Gavà.
Per a més informació podeu entrar a la
Fruit d’aquestes inquietuds, després
nostra web: www.fespejo.com. Allà també tro-
d’alguns intents fallits perquè resultava ser una
bareu un apartat per col·laborar culturalment i
descomunal feina, el novembre de l’any 2002 la
econòmicament amb la Fundació.
Fundació Espejo va ser presentada de manera ofi-
cial a la Sala Petita de l’Àtrium Viladecans, comp-
tant amb el suport del nostre ajuntament i perso- Telèfons de contacte: 93 647 53 06 i 650 897 467
nalitats del món sociocultural, entre les quals vam Correu electrònic: fundacionespejo@fespejo.com


Número 19

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (15)

Similar to Número 19

Similar to Número 19 (20)

More from puntviladecans

More from puntviladecans (19)

Número 19